Ja va dir el mestre Pla que això de la felicitat era un mite maligne. Tots la perseguim com a posseïts. Però la felicitat no és sinó una gran mentida, com una campanya publicitària global que ens vol vendre un futur inaferrable i fatu, que ens vol fer creure que podem ser déus quan en realitat som criatures esclaves del sense sentit.
Es veu que això de la felicitat és un invent gairebé de fa quatre dies, dels romàntics, que eren uns arrauxats que volien escapar de la realitat. Perquè la recerca de la felicitat no és altra cosa que la recerca de la irrealitat des de la no acceptació de la realitat pura i dura.
"Vull ser feliç!". Quina ximpleria, segons Pla, car ningú no pot voler una cosa que no ha experimentat realment. Perquè, a qui no li ha passat que, en tenir a l'abast una cosa llargament desitjada, s'ha sentit com una mica -o molt- enganyat: allò no és ben bé la felicitat somniada.
I és que la vida té molts escaires. Menys la felicitat, que és tan i tan llisa que, en assolir-la, ens fa llenegar i ens fot la gran patacada.
