Cimals improvables

         Ara el cotxe em torna dur a la feina, cada dia, i n'entro i en surto com qui entra i surt d'una febrada. Tot el cos em fa mal i tinc la sensació que m'ha apallissat el fantasma de Bruce Lee. A la tarda he anat a passejar per la Rambla de Catalunya. M'he assegut a llegir el diari tot contemplant de reüll la bellesa de les dones, que en aquesta època de l'any és especialment notòria i evident. Cossos morens, rostres tonificats, relaxats. Pits que ressalten des dels escots generosos o davall de samarretes finíssimes que destapen més que no tapen, que insinuen amb tota contundència i duresa allò que envolten, allò que emmotllen. És un festí per als sentits contemplar-les, assegut a un banc de la Rambla. Les muntanyes dels Pirineus han quedat enrere. Ara, els paisatges que contemplo tenen cimals més a tocar de terra i, tanmateix, més meravellosos, improvables.

Animals

       L'home passeja pel Passeig de Gràcia amb Pèl, el seu gos. Tots dos han gaudit una bona estona veient passar la gent, observant cada u l'estiuenc paisatge urbà segons els respectius gustos i possibilitats d'espècie. En Pèl, per exemple, s'ho ha passat d'allò més bé ensumant certes parts posteriors d'animals com ell. I l'home, el seu amo, s'ha divertit fent el mateix, però, naturalment, en un sentit humà, imaginatiu, car, d'allò que el gos en feia una activitat estrictament física i canina, l'home n'ha fet una activitat mental metafòrica, metalingüística i poètica. Són els avantatges de tenir imaginació i, alhora, ser un exemplar jove, amb determinades necessitats sexuals d'espècie.

        A més, l'home, com a individu més evolucionat (per alguna cosa camina sobre dues 

extremitats), ha ampliat molt més el camp d'acció. No s'ha limitat a ensumar les parts posteriors dels animals femella de la seva espècie, sinó que ha anat més enllà i ha imaginat totes llurs parts, des dels peus al cap, passant per cada revolt i cada enfony, esdevenint objecte de moltes carícies, d'humanes i metofòriques carícies.

      Mentre en Pèl s'ha deixat endur per l'instint de l'animal que va pel món a quatre potes, l'home, el seu amo, s'ha deixat arrossegar per una força més poderosa: la de l'animal que passeja per la realitat amb massa imaginació.