Creixeu i comuniqueu-vos

 La comunicació és un fenomen universal, tots els éssers vius necessiten intercanviar informació. Tanmateix, l'espècie humana és l'única espècie animal que hi especula, amb aquest fenomen, que l'embolcalla de diners, molts diners, i, freqüentment, de mentides, moltes mentides, i, ara i adés, d'enveges i ressentiments, i, a la fi, de superficialitat i banalitat. La llista seria prou llarga com per marejar el notari més avesat i llest. 

       D'altres espècies, en canvi, que etiquetem com a no racionals, fan servir també codis de comunicació, però sense cap altre objectiu que intercanviar informació. A més, la comunicació entre animals és exempta de qualsevol mena de banalitat, mala intenció, xafarderia i especulació. I afegiria, sense por a equivocar-me, que les informacions intercanviades en el regne animal no racional, són veraces i objectives, és a dir, immaculades, netes de qualsevol rastre de mentida i tergiversació, cosa que, en moltes ocasions, cada vegada més nombroses i evidents, no passa en la comunicació entre els animals dits racionals, o sia, entre els humans (homes, dones) o quasi humans (alguns simis espavilats que roben telèfons mòbils per fer-se una selfie).

         I és que el sistema de comunicació humà, tot s'ha de dir, és un sistema molt potent. I, ja se sap, com més potència, com mès superpotència, si voleu, més marge per als danys colaterals, més espai per a l'extralimitació i la demagògia. 

          Que la Comunicació Humana ens agafi confessats!

Vida estúpidament intel·ligent

  La importància de la informació no és una novetat dels nostres dies.  En qualsevol activitat social la informaciò és primordial; la indústria, l'economia, la política, la premsa, l'ensenyament no existirien sense informació. En tots aquests camps podríem aplicar una variant de la màxima de Descartes que diria: (ens) informem, llavors existim. Una prova irrefutable de la importància de la informació rau en el fet que també la podem aplicar als mecanismes biològics que fan possible la vida: l'ADN no és altra cosa que la mol·lècula portadora de la informació genètica. La informació, per tant, es troba a la base de la vida mateixa. L'única frontera que no ha aconseguit saltar ara per ara la comunicació i, en conseqüència, la informació, és la barrera del més enllà. Què ens espera després de la mort és una dada que no posseïm, enmig del maremàgnum de dades informatives en què vivim.

            ¿Quan l'haguem palmat, quan criem el nostre tros de malves, en definitiva, quan la vida ens incomuniqui per tota l'eternitat, gaudirem d'algun "parte" informatiu, disposarem d'alguna xarxa per pescar ni que sigui el polsim d'alguna nova, d'algun fet extraordinari que, en vida, ens hagués agradat compartir?

             Quan la humanitat, per fi, s'hagi estimbat a l'abisme de la seva pròpia estupidesa, serà una informació de titular, de capçalera, en el més enllà? Em sembla, bensenes, que no. A qui li importa una vida intel·ligent que s'autodestrueix? A ningú, ni aquí ni allà.