Ara ja sabem que les platges també serveixen per plantar-hi la nostra vergonya com a persones, que són també cementiris plens de tombes obertes, que les ones que hi arriben colpegen les nostres consciències. Ara ja no podem ignorar que la Guerra i la seva prole de mort i de misèria, també hi vol ocupar el seu espai, en les nostres platges de l'Estat del Benestar. Els hi haurem de fer un lloc, car la platja és de tots.
S'explica el drama dels refugiats, però, què passa amb qui dicta aquest drama, amb qui reparteix els papers, amb qui el duu als escenaris? Es parla massa de les conseqüències i massa poc, o gairebé gens, de les causes. Què passa amb la guerra de Síria? Què passa amb el tràfic d'armes? L'única ajuda, ara per ara, són les paraules, les bones intencions, la narració del drama. Més fets! No amb caràcter urgent, ja!
Aviat, tot el planeta es convertirà en un planeta de refugiats. Els uns per activa, i els altres per passiva. Els uns per desatesos, els altres per desentesos. Els uns per coneixedors de primera mà, els altres per ignorants de mala fe. Països emergents? Països enfonsats!
On és l'Europa de les persones?
Deu ser que, el cor d'Europa, no batega amb el cor de les persones, sinó amb la maquinària dels estats!
 |
