Fronteres

 Aquests dies s'han escrit un munt d'articles i ressenyes sobre Georges Moustaki, motivats per la seva desaparició. En proposar-me de fer-ho jo també, vaig agafar gairebé al vol una de les moltes frases que el definien com a persona i com a artista compromès: "Georges Moustaki va detestar  amb passió les fronteres". 

        I vaig pensar, t'entenc, Georges, comparteixo amb tu aquest rebuig a les fronteres, llàstima que jo no el pugui expressar tan bé com ho has fet tu. Perquè, certament, hi ha  fronteres que no haurien d'existir i, malauradament, existeixen, per vergonya de tots. Són aquelles fronteres que representen una negació de vida, aquelles que són inspirades per les pulsions més negatives de l'ésser humà. Són les fronteres que tanquen, separen, limiten, impedeixen. Fronteres que generen conflicte, recel, odi.

    Tanmateix, de fronteres n'hi ha de molts tipus. En primer lloc, tenim les anomenades fronteres geogràfiques o físiques, que tenen a veure amb l'epidermis, els bonys i clots del nostre planeta; aquestes solen ser innocents i innocues, salvables amb ponts, ports, carreteres i passadissos aeris. En segon lloc, existeixen les fronteres dites polítiques o administratives, que s'alcen no sobre el terreny , no seguint cap línia natural del nostre món, sinó sobre un paper, sobre un mapa, amb retxes finíssimes i alhora profundes, amb una  infinita capacitat per tallar, per obrir, per separar. Són com un bisturí, asèptiques, implacables. En tercer lloc, hi ha les anomenades fronteres mentals o psicològiques, aquelles que encarceren idees, segreguen emocions, que posen etiquetes de marca blanca als sentiments. Aquestes són les més perilloses, les més nefastes. Un exemple d'aquest tercer tipus de frontera l'hem pogut veure no fa gaire en un Parlament (?) on uns parlamentaris (?) van decidir posar un nom aberrant i psicòtic a una llengua. 

        Sí, Georges, hi ha fronteres que empresonen la vida. Són les primeres que hauríem d'enderrocar. Estic amb tu, estimat i inoblidable amic, etern métèque errant. Descansa en pau, sense fronteres.