Fa unes setmanes vam haver de canviar l'hora per adequar-nos a l'horari de l'estiu. Va tocar avançar els rellotges, la qual cosa significa que vam perdre una hora. N'hi ha que diuen que no passa res, que aquesta hora la tornem a recuperar a la tardor, quan els rellotges s'endarrereixen, però jo penso que no és així, que aquesta hora no la tornem a veure mai més, és una hora que va a parar a un forat negre al qual no tenim accés, un munt d'hores de milions de persones arrabassades de les seves existències per culpa d'una absurda teoria. Estalvi energètic? Estalvi econòmic? I la despesa emocional multiplicada per milers i milers de vides que es veuen obligades a desfer-se d'una hora, això no compta?
I jo no ho crec, que no no siguin hores importants, aquestes hores. Si les biblioteques estan plenes de llibres oblidats, si en totes les cases hi ha calaixos on s'amunteguen mitjons desemparellats, si en els diccionaris hi ha milers de paraules que mai no pronunciarem, si en totes les golfes hi ha teranyines i en totes les nuvolades que travessen els oceans hi ha ecos que mai no seran pluja, hi deu haver hores perdudes per culpa del vil canvi horari. Hores de primavera que no tornaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada