Em fa mal mirar. Una
coïssor com si tingués cremor d'estómac, però als ulls. Em va
passar quan tot just havia començat els estudis a la Facultat de
Filologia. Tenia sovint cremor d'estómac. Em deien que eren nervis.
Vaig haver de fer una dieta: sense fregits, sense salses, sense
greixos; havia de menjar, bàsicament, arròs bullit, verdura i carns
a la planxa, millor pollastre que porc i vedella, i millor peix que
altra cosa. Em prenia també uns sobrets que contenien unes pólvores
que eren imbevibles; crec que es deien "Almax".
Ara, per la coïssor dels
ulls, l'oftalmòleg m'ha recomanat que em renti cada dia les
parpelles, dos cops, amb unes tovalloletes; i que em posi unes gotes
als ulls, tres cops al dia. Això durant sis mesos.
A iniciativa pròpia, he
decidit reduir dràsticament les hores que feia davant la pantalla de
l'ordinador, per veure si aquesta coïssor remet. Ara se'm fa estrany
tornar a escriure a mà; però ho hauré de fer més sovint, si vull
escriure o llegir. Si el problema rau en l'excés de temps davant la
pantalla, encara rai. Però, i si també em passa si llegesc massa o
escric sense parar? Llavors, serà més preocupant. No m'imagin
omplir hores i hores sense llegir o sense escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada