Caducament

Hi ha coses que caduquen i coses que són perennes, és a dir, coses que estan cridades a caure, a desaparèixer, a passar-se, i coses que tenen una durada més llarga, són immunes al pas del temps o no hi ha força ni ventada que les tombi. Ara de les modes en diuen tendències, que són un clar exemple de caducitat, de cosa caduca. Abans, cada estiu tenia la seva cançó declarada com la més escoltada, la més ballada o la més promocionada a les emissores de ràdio, i quan venia la tardor aquella cançó començava a caduquejar irremeiablemt.  Igual que feia, tanmateix, l’estiu que l’havia cagada.  Si repassàvem, idò, tots els estius d’aquells temps caducs, trobarem que estan cafits de cançons caduques que antany van ser escoltades, ballades o promocionades per una bona càfila de gent amb màniga curta, amb samarreta mullada de suor o amb alegres comissions a les butxaques.

Una altra cosa que té segell de caducitat són les lleis. No tant com les cagades de l’estiu en forma de cançó, però, déu n’hi do.  N’hi ha que s’entossudeixen a dir que són perennes, però no, s’equivoquen.  La cançoneta anomenada CONSTITUCIÓN ESPAÑOLA, deposició diarreica d’aquell estiu anomenat TRANSICIÓN, n’és un bon exemple.