El temps no es mesura amb els rellotges. Aquesta és una frase que no té cap sentit des d'un punt de vista lògic. Però sí que en pot tenir en un àmbit situat fora de la lògica que uneix les paraules amb la realitat tangible. Si ens situem fora del món real, dir que el temps no es mesura amb els rellotges, ens obre tot un ventall de noves realitats, tant vàlides com qualssevol.
El mateix que passa amb enunciats com el de més amunt passa amb afirmacions com Un home degolla un home. Proposició sense cap lògica? O passatge amb una càrrega lògica descomunal, bestial? I aquesta altra: Un fill mata la seva mare. Quin sentit té? Cap. O molts. I, com és que l'adjectiu pederasta a voltes el trobem acompanyant al nom bisbe? No s'haurien de repel·lir? Doncs es veu que no, que en segons quines realitats, s'atrauen, ves per on.
Aquest altre exemple us deixarà sense paraules. El món és una creació de Déu. Davant tal clàusula afirmativa, jo em pregunto: Quin món? El que té sentit o el que no en té cap ni un (o en té d'altres que mai no entendrem), el món dels homes que decapiten homes, el món dels fills que assassinen mares, els món dels bisbes violadors?
Aquest altre exemple us deixarà sense paraules. El món és una creació de Déu. Davant tal clàusula afirmativa, jo em pregunto: Quin món? El que té sentit o el que no en té cap ni un (o en té d'altres que mai no entendrem), el món dels homes que decapiten homes, el món dels fills que assassinen mares, els món dels bisbes violadors?
Imatge: Google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada