Esteim perduts. Com en les planes d'aquell llibre que hem de llegir una vegada i una altra, perduts en laberíntics paràgrafs. Som uns extraviats en el laberint. Uns desorientats en un desert sense connexió wifi i sense notícies cardinals ni delegacions de brúixola.
La travessia es fa llarga, en aquestes condicions. Un no pot viure, només trepitjant incertesa, encallat sempre en arenes movedisses. El panorama polític que ens envolta fa venir basques: l'estat de la PPnació espanyola, el wertgonyós inquisidor, el TC (que està en el Cel), el caloré del verano de la RB, els fills de PF amb una mà al davant i l'altra darrera, la ciutat morta de BCN, les llàgrimes de BE, les vacances blanques en B de LB, els desballestats ferraris de J P el Dinamitzador, el diuen-diuen-diuen del MH Estafador, el mareig de FA, el candy crush de la VLL, la sordesa de JM, el tic-tac de P-PI. l'etcètera, etcètera de TOT.
Perquè em fa l'estranya sensació que bracegem en una piscina buida? Quan s'acabarà aquest peripatètic i patètic desert?
Quan demà matí us disposeu a llegir, escoltar o veure què passa en aquest PP (p.País) aneu amb compte que no se us escoli sorra per algun forat; és el que tenen els deserts, i els països esmicolats d'avorriment i floridura: sorra, sorra i sorra. Esteim ensorrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada