Un món sense fi de Ken Follett impressiona els que, com jo, voldríem ser molt més escriptors del que som. Aquest llibre representa la capacitat que només tenen uns escollits de crear un món a través de les paraules. És un llibre amb què el seu autor demostra una extraordinària capacitat per bastir mentalment una realitat i una habilitat extrema per transmetre-la al lector mitjançant la llengua escrita.
Abocar damunt un pla inanimat a través de signes inanimats tot un món ple de personatges que senten, que parlen, que caminen, que estimen, que maten, només és a l'abast dels grans escriptors. Només a l'abast de molts pocs està convertir el no res, en el tot, fer sorgir del no res un món sense fi, fer sentir en el silenci de la lectura el crit de qui ha estat traspassat per una daga, descriure des d'una escena de llit entre un home i una dona a l'esfondrament d'un pont mentre hi passen carros, cavalls i persones i descriure-ho de manera que les paraules es converteixen en imatges i aquestes en carn i os, en llençols transparents però pesants i olorosos entre el desig d'uns personatges que et pugen damunt les espatlles i es corren a sobre teu sense cap altre intermediari que la teva pell, tan sols a l'abast dels grans escriptors està descriure-ho tot de manera que les paraules esdevenen pedres que t'aixafarien els peus si no els retiressis a temps o fogueres que et cremarien, bruixa, entre xiscles de dolor i de pànic, o tenalles que t'arrabassarien la pell a tires si no reaccionessis a temps tot avisant el teu cervell que fins aquí i prou, que deixi córrer aquelles paraules, que no són res més que això, paraules, encara que capaces, en mans dels grans mestres, de crear mons sense fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada