Flickr.com Un petó i una abraçada, Platja del Varador, Mataró
Avui has ficat la llengua en un jardí de besos i t’has estat tot el dia de flor en flor, de fruita en fruita, de solc en solc; mira que n’ets de burro si et pensaves que en trauries l’aigua clara, d’aquest embolic de xuclots, petons, besades, morrejades i tantes altres maneres de intercanviar fluids bucals i linguals que tenen els homes i les dones (o els homes i els homes barra les dones i les dones, tot sigui dit) Volies fer una seqüència d’alguna cosa i no se te n’acut cap de millor que una de besos! I se t’ha fet de nit i, ja veus, vinga besar i besar, com un nen, com un adolescent, com un calent mental, com un obsès, com un capellà, com una mare, com una amant, com un sàtrapa, com un imbècil, com una bleda, com un àngel, com un assassí, com un préssec, com un sant, com un meló o com una patata. En quin fangar t’has fotut, sant cos!
No ho saps, que fer-se besades és terra adobada d’un univers insondable, és un pantà, és un camp sembrat de mines,és venir de l’hort, és un laberint sense sortida, és una manera de perdre el temps immemorial!
Au, bona nit, toca el pirandó, beneit! I a veure si demà ja has après on s’ajoca el diable.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada