Passejar vorejant el riu un capvespre d'un dia d'hivern. Trepitjar pedres, calamuejar en les basses, aspirar fondo l'olor del camp, observar els colors del cel, sentir el fred a la punta del nas, resseguir el cabal decidit de l'aigua entre les ribes, descobrir tons de marró, de verd, de groc, de blau, tan estranys, tan d'aquells moments, tan irrepetibles. I saber que en formes part, d'aquella diversitat de pedres, dels bassals d'aigua cristal·lina, de l'aire que respires, dels rajos de llum que creuen el cel, de la gelada brisa del febrer i de l'aigua fresca i imparable que baixa cap al mar un capvespre d'un dia d'hivern. Gràcies, Mare Natura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada