dissabte, 15 de juny del 2013

Fa vint anys



      Enguany farà vint anys que no som a Ciutadella per Sant Joan. Som, idò, un ciutadellenc amb una tara prou greu; gravíssima, diria jo.
    Quan vaig trepitjar per darrera vegada es Born ple de cavalls i de gent -o a l'inrevés- estava a punt de complir els quaranta. Avui, dissabte des Be de 2013, em falten pocs mesos per fer-ne seixanta. I, com cada any, estic més estovat que una ensaïmada abans d'enfornar. Tots els que m'envolten ja ho noten, i no passa dia que no els faci una santjoanada, el pare, o el marit.
    I és que vint anys -ja ho deia en Serrat-, ja són anys. No us podeu imaginar com de fotut arriba a ser arrossegar aquesta imperfecció de viure, any rere any, enfora de Ciutadella durant les festes de Sant Joan. Voltros no sabeu què representa mirar tots els miralls, durant aquests dies, i comprovar que són buits de festa, de la Festa. Ni un gra d'arena, ni una pellofa d'avellana trepitjada, ni una peuada de cavall en l'empedrat de cap carrer ni de cap plaça. No sabeu què és veure't la cara sense carotes, ni passejar per carrers sense cavalls, ni marejar-te de places sense Jaleo, ni interrogar un aire mut, incapaç de dir-te ni un sol mot, ni un bri de so de fabiol...
    Voltros, ciutadellencs i ciutadellenques sense màcula, no sabeu què és un solstici d'estiu a les fosques, ignoreu els renills dels cavalls dins la nevera, quan l'obres per cercar-hi els ous o la llet, el dia de Sant Joan dematí. No teniu ni idea de com ressonen el tambor i el fabiol entre el brunzir del ventilador i els cops que el veí de dalt dóna al batent d'una finestra que -es veu- no tanca bé. No, no sabeu -i que sigui per molts anys- què és contemplar les corregudes des Pla damunt la plana d'un examen. 
    I, us podeu imaginar, perfectes sanjoaners i sanjoaneres, dos cavalls negres amb els seus genets abraçats i donant-se besades, galopant damunt un llarguíssim full en blanc on, any rere any, un santjoaner -tarat, però més santjoaner que ningú- es llepa el gravat de la seua maleïda i odiada desfiguració?
   
    Bones Festes!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada