Genealogia

       Conec un home extraordinari que té un arbre -què dic, un arbre, un bosc!- genealògic en el cap. És capaç de recordar els noms i cognoms de tots els seus familiars -que no són pocs-, tant de la banda del pare com de la mare. A més, de tots aquests familiars, sap qui s’ha casat - si s’ha casat- quants fills tenen -i com es diuen- i, si es dóna els cas- si s’han separat i el motiu que els ha dut a fer-ho: banyes, incompatibilitat de caràcters, diners...  Parlar amb ell, millor dit, sentir-lo parlar, perquè sempre les converses sol gestionar-les ell, és comprovar com arriben a ser les relacions entre les persones vistes des d’un punt de vista de parentiu biològic i/o políticoeconòmic: una autèntica teranyina. 

     Què ho deu fer que hom senti tant d’interès per resseguir el fil de tots i cada un un dels membres de las seva família? I, què té d’emocionant  saber que un cosí segon de la teva àvia tenia fama de ser un gran senyor i que un altre beneís les mamelles de la majordoma del capellà? I, en realitat, què deuen tenir de certes aquesta i aquella altra història o facècia de tal i tal altre  membre de la nombrosíssima nissaga?

     Sento una gran admiració envers aquests genis de la genealogia, jo, tan escàs en coneixements d’aquest tipus. Són persones que saben teixir la filosa familiar amb una destresa extraordinària, espectacular.