El secret

"Els nostres pensaments són la substància que conforma la nostra vida". Vaig escoltar aquesta frase en un programa de ràdio no fa gaire, em sembla que era a L'ofici de viure. I ara, no sé ben bé per què, m'ha vingut una altra vegada al cap.

      Tal vegada deu ser que necessito escriure sobre algun tema i no se me n'acut cap altre que aquest. Quina força tenen els nostres pensaments? Recordo un llibre que va tenir molt d'èxit fa uns anys que es titulava El secret, on l'autor venia a dir que, si volem aconseguir una cosa -ser rics, per exemple- només hem de pensar que l'aconseguirem. Nosaltres creem a partir dels nostres pensaments. Si volem abundància, només hem de pensar en l'abundància, i hi nedarem, Car nosaltres som els creadors de la nostra pròpia realitat.

     Ara, crec recordar que en aquell programa de ràdio es va dir també que allò que desitjo aconseguir ha d'estar alineat amb el meu subconscient, és a dir, que allò que vull ha de mantenir una coherència interna amb la meva consciència o, el que és el mateix,  no puc desitjar ser immensament ric si, en el meu fur intern considero que tal cosa pot ser, a la llarga, dolent per a mi, o que pot perjudicar  terceres persones.

      I què passa si barrinem que allò desitjat de fet ja ho tenim, que només hem de deixar que flueixi a fora? Per què volem anar al cel? De fet, només volem anar-hi perquè no volem anar a l'infern, per una simple contraposició. Però, i si l'infern no és altra cosa que el que tenim ara? Aleshores ja no hi ha contraposició, ja no freturem de cel.

       No sé ben bé en què estaré pensant, quan parlo de tot açò. Potser ho hauré de madurar més. Si no, en el moment d'aconseguir allò que vull, resultarà que no m'agrada tant com em pensava.