Sant Antoni

  Avui és Sant Antoni: el barbut, el del porquet, el patró dels animals domèstics (però també he sentit a dir que dels ases), patró hivernal a moltes localitats de les Illes, patró institucional i insular de Menorca; Sant Antoni abad, ermità (o eremita), el Sant Antoni de les temptacions, el de la campaneta, el de la processó a Ciutadella acompanyat d’un o dos cavalls de Sant Joan, el Sant Antoni dels tres tocs, dels tres tombs, el del rei Alfons III; el sant dels ramells de dàtils i el dels garbons, el de la festa en què el dia s’allarga una passa de dimoni. Sant Antoni, el de la caputxa, el protector de bèsties i bestioles, protagonista i antagonista, el seriós, el geniüt. El mestre, el centenari, el de les set cartes, el màrtir que no va poder ser, car no en tenia la fusta. Avui és aquest Sant Antoni.

       Sant Antoni va viure 105 anys, protegit pels animals i pels homes. I per Déu, supòs. Per açò, Sant Antoni és el meu patró. Amèn.