Són les set en punt d'un dilluns del mes de gener, any 2014. El món és ple de conflictes. Guerres que cada minut fan esclatar vides com si fossin bombolles de sabó. Milions de persones que passen gana perquè hem posat baranes al mar, perquè al vent hi hem posat andanes, perquè hem posat tanques al jardí de l'amor, perquè hem fet lleis que protegeixen els forts, perquè al pensament hi hem alçat presons, perquè hem posat filtres a l'aire i hem posat portes al camp. Milions de joves que han oblidat la lletra d'antigues cançons i han après la música amb el ritme de les màquines, amb el soroll dels motors. Milions de persones que se senten ninots perquè ja no poden mirar els ocells posar-se en els arbres, perquè els han talat les branques de les mans per fer-ne tecles de mòbil, perquè els han posat ratolins en el cap per cercar allò que mai no trobaran. Governants ineptes que riuen i riuen perquè els retratem i els posem a l'àlbum de la nostra estupidesa. Polítics que ens expliquen sopars de duro perquè els deixem fer i puguin viatjar sobre els nostres lloms. Representants que no ens representen, que se'n
 |
| Polítics rient |
foten de tot i pixen al nostre portal, perquè un dia, un dia gris i malastruc com aquest dilluns del mes de gener, vam posar un tros de paper amb el seu nom en una urna. Maleït dia!
 |
Polítics rient
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada