Isavel versus Jorje

   Vaig llegir un article de Santi Vilanova a El Punt Avui que parlava de l'èxit que té a comarques el musical Isavel sobre la història de la sindicalista empordanesa Isabel Vila, lluitadora contra la sobreexplotació que patien les obreres i els nens pels empresaris tapers durant el segle XIX. Ens explica l'articulista que aquesta dona de caràcter revolucionari (representada amb sensibilitat i caràcter per l'actriu dramàtica Iris Vilà) fou una llegenda per totes les Gavarres. El cop d'estat del general Pavía el 1874, que va comportar la il·legalització de l'AIT, va forçar el seu exili a Carcassona, on es va formar com a mestra i va tornar el 1880 a Catalunya, on va dirigir una escola per a nenes de la Institució Lliure d'Ensenyament. 

       L'aixecament contra les normes del sistema dominant i la ruptura amb el catalanisme reaccionari i botifler era l'estratègia d'Isabel Vila (representats simbòlicament per la "v" d'Isavel), explica Santi Vilanova, entre moltes altres coses interessants que es poden llegir en aquest article que us recomano. 

         Parlant de coses interessants, sembla que als del PP això de la deriva sobiranista els fa sortir fum del cap i gairebé els fa suar sang. Aquest cap de setmana han desembarcat a Catalunya "machete" en mà, presentant la seva candidatura a compartir l'altar dels màrtirs al costat de les víctimes d'ETA, perquè aquí, diuen, se senten igual que com se sentien al País Basc sota el punt de mira dels terroristes. Uf! Quin patiment, pobra Alícia! Quina pena que fan!

     Encara sort que, segons l'incommensurable ministre de l'interior Jorje (la "j" és simbòlica) Fernández-Díaz, compten amb l'ajut celestial de Santa Teresa de Jesús, que intercedeix davant Déu per l'Espanya que es troba "en temps difícils", amenaçada per les hordes separaristes del boig del president Mas. 

    "Machetes" que separen Espanya com a metàfora de la petició democràtica i majoritària del dret a decidir d'un poble; patiments que martiritzen un partit polític que defensa una idea que, tanmateix ells -una minoria- pretén imposar a una majoria; santes que intercedeixen davant no se sap quin estament d'un Estat -en teoria- laic...

     No em vull ni imaginar el pla del president Rajoy. Potser cridar el Cid Campeador? Es pot fer més el préssec? Que vingui la BBC -i qui calgui- i ho jutgi.