Josafat

       Vaig llegir un article molt interessant de Míriam Díaz Bosch,  publicat a El Punt Avui.  L'ha titulat El pit a missa. Interessants exemples de sinècdoque (pit per dona semidespullada) i de metonímia (missa per església) posats un enfront de l'altre.

     Trobo que és un títol amb molt de ganxo, sobretot perquè relaciona dos conceptes en principi antagònics. No és el mateix que dir La mantellina a missa, per exemple, o  que parlar de El pit al còmic. Quina relació hi podem trobar, de bell antuvi, entre la part superior d'un tòrax humà com és un pit i una cerimònia religiosa com la missa?

       Partim del supòsit que ens referim al tòrax d'una femella, al pit femení, esclar. I que es tracta, a més, d´un pit femení al descobert, en tota la seva rodonesa, rotunditat i índex de connotacions -entre les quals destaquen les de caràcter eròticosexual. Un pit (dos, en realitat) nu, sense cap mena de tapall ni obstacle visual. Nuesa de dona i, doncs, missa. Dona despullada (objecte de pecat, de pensaments impurs, de...) i el més sagrat de la religió catòlica, la cerimònia més emblemàtica del catolicisme, missa. Xoc de trens conceptuals d'una claredat meridiana, com diu el Mariano.

       És com dir -permeteu-me la gosadia- La valentia al PP, que són, penso, dos conceptes que es donen de bufetades, posats un al costat de l'altre. O com parlar de El coratge democràtic al PSC/PSOE; dues idees que, últimament, semblen destinades al xoc, oi?

        Bé, ja veieu que, d'aquest article, només us he parlat del títol. Us convido a llegir-lo, però, en la seva totalitat; és prou galdós i interessant. Un bon punt de partida per escriure tot un treball de recerca sobre, per exemple, Què enganxa més que un ganxo? Per cert, Us recomano la novel·la de Prudenci Bertrana titulada Josafat. També va de pits i de misses.

       Apa, fins demà.

Moviment Femen

(El pit a missa)