Avui parlaré de l'audàcia, del coratge que porta a arriscar-se, a fer coses sense por, o, si tens por, a fer les coses amb l'atreviment, amb la valentia necessària per afrontar la situació que la produeix, aquesta por.
L'audàcia és pròpia de persones que no es conformen amb les coses donades, amb allò que és millorable, amb allò que no serveix del tot per als fins amb què un dia va ser elaborada. Hom té audàcia quan es vol arribar lluny, quan es vol anar unes passes més enllà, quan es vol buscar la perfecció i -per què no?- quan es vol arribar a la utopia, a l'ideal. L'audaç és noble, doncs, perquè busca sempre nous camins, perquè serveix d'exemple de superació constant, perquè és guia i referència per als altres. En l'audàcia hi ha un punt de risc, d'incertesa, fins i tot de temeritat, però és el motor de la innovació, del progrés social i dels grans canvis històrics.
Siguem, doncs, audaços. Necessitem, cada dia que passa amb més urgència, grans dosis d'audàcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada