Retrats

Truita amb patates

        Retratar la vida amb una màquina de fotografia és relativament fàcil. Si no, proveu d’entrar en qualsevol xarxa social (facebook, twitter, instagram…); en totes trobareu la possibilitat de pujar les vostres fotos i mostrar-les a qui vulgueu, des d’algú en particular fins al món sencer. 

       En aquests llocs, hi campen els mostradors compulsius de fotos. Els mostradors compulsius fotografien qualsevol moment i qualsevol cosa, i tot seguit senten que ho han d'ensenyar, però ho senten d'una manera imperiosa que no admet demora ni dilacions. Ho han d'ensenyar i prou. 

       Que he fet una truita i m’ha sortit de primer premi de concurs?, de pressa, foto i a ensenyar-la al públic, que arrencarà en aplaudiments! Que amb els amics anem a la disco i, per tant, fem un gran pas per al progrés de la humanitat?, vinga, va, foto i amunt, que ho vegi tot l’univers, si fa falta! Que guaito per la finestra i hi ha núvols al cel fent una bella combinació cromàtica i és la primera que he vist i l’última que veuré?, què espero per fer la foto i pujar-la?, no fos cas que demà, de dins la caixa estant, no me’n penedeixi, de no haver compartit un moment únic i irrepetible. Que jo, la nineta dels ulls de mi mateixa, m’he mirat al mirall i, quina llàstima, que només ho vegi jo, que estic tan bona?, au, va, foto i a compartir aquesta bellesa impagable! ep, amb tots els vouyers que vulguin,  i no cal que paguin entrada!

          Retratar la vida amb un mòbil ara és molt més fàcil que mai. I ensenyar-la als altres s'està convertint en una addició. Trobo molt més difícil retratar la vida a través de les paraules. Per fer-ho, també tenim les xarxes socials. Però aquí no hi ha tant d'afany. Perquè explicar amb paraules com has fet la millor truita del concurs, per exemple, és massa complicat.

       Com va dir aquell: Retrateu i multipliqueu-vos.