Conec una dona taxidermista. Però no us penseu que al seu obrador dóna il·lusió de vida a casuaris, òrixs o esparvers, o que enormes peixos envernissats pengen del sostre, ni que un abundant estol d'ànecs, oques i rapinyaires, diürns i nocturns, s'escampen per terra, alguns amb les ales esteses com si volessin. En l'obrador d'aquesta dona no hi ha faisans i galldindis, ni pelicans ni cignes, ni coiots ni castors dissecats.
Aquesta dona no viu envoltada de vitrines empolsinades plenes de tòrtores i coloms, serps enroscades, llangardaixos, tortugues, conills, esquirols i ratolins. Emma Joiell, la taxidermista, viu envoltada de llibres; a casa seua -el seu taller- dóna vida a corsaris, òrfics o cavallers, a singulars paisatges d'altres edats i llurs monstres; fa immortal allò instantani, evoca faiçons i caires, diürns i nocturns, i hi prenen forma herois sense disfressa, un xic imbecils.
On treballa aquesta fabuladora, també hi ha faisans i galldindis, pelicans i cignes, i coiots i castors. Però no són dissecats. Car Emma Joiell, l'escriptora, dóna il·lusió de vida -com un bon taxidermista- amb les paraules que aboca en els seus llibres.
Apa, fins demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada