La vida és un fenomen evanescent. Els dies passen, els mesos, els anys. Som fills d’una mare que ens obliga a desmamar-nos contínuament. Som verges que una dèspoina ancestral desponcella contínuament.
La vida ens desplanta dels nostres desitjos més fecunds. Ens clava a l’oblit amb grampillons d’absència. Ens omple la pell de calç i d’ombres. La vida fa olor de saladí, és un vidre brut que entela les presències.
La vida és un fenomen indeleble. Els dies romanen, els mesos, els anys. Som fills d’una mare porfidiosa. Som amants insatisfets, despitats, a la platja del desplaer eternament abraçats.
La vida ens planta en terra erma, sense esma. Ens clava a la memòria amb grampillons d’experència. Ens omple la pell de sal i d’història. La vida fa olor de melassa, és una llum fina que il·lumina, que recrea, que fa eterna la mentida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada