Metàfores

     Les metàfores no són cosa només dels poetes i literats. Sempre que expressem alguna cosa, no a través de paraules encotillades, sinó mitjançant imatges lliures i fresques estem fent metàfores. Per exemple, en comptes de dir que una cosa no ens acaba d'agradar podem dir que "no ens fa el pes", o si volem referir-nos a la mar llisa quan està tranquil·la, podem valer-nos de la imatge "cristall fi".
    La podem escriure o reescriure, la realitat, la podem naturalitzar o simbolitzar, viure-la, simple i plana o reviure-la, rellevant i metafòrica. Diuen que als ulls clars els falta melamina; les metàfores, en canvi, ens revelen que els ulls clars poden ser gotes de pluja fecundades de llum, o perles curioses que s'han cansat de viure al fons del mar...
     Neva a un poble de muntanya i els carrers no es cobreixen de neu, sinó que es colguen davall una flassada suau i blanquíssima. La Mireia l'altre dia, perquè la baixo de l'institut amb cotxe un cop a la setmana, em va obsequiar amb una metàfora, menja dels déus, caprici dels àngels: uns boníssims encenalls de xocolata. Companya, metafòricament, amb el que m'has regalat, he compartit delicadeses amb els éssers divins. Gràcies, Mireia. Celestial gratitud.
     Les paraules a vegades menteixen, traeixen i fan befa de la realitat; les metàfores, no, perquè són lliures, són poètiques i fantàstiques. Una metàfora mai no us enganyarà, mai us farà un lleig. Mai faltarà a la metàfora donada.
    Les paraules són com notes en un pentagrama; les metàfores les fan saltar, alegres i enjogassades, símbols d'altres músiques.