Si no gaudeixes de la llibertat interior, de quina altra llibertat esperes gaudir? ( A. Graf)
La llibertat consisteix a ser amo de la pròpia vida, a no dependre de ningú en cap moment, a subordinar la vida només a la pròpia voluntat i a donar poca importància a les riqueses. (Plató)
Aquestes dues màximes sobre la llibertat em serviran avui per travessar el full en blanc d’un cantó a l’altre, traginant mots per tal de confegir un text que s’aguanti, com qui fa una paret, o un castell de naips, segons com es miri.
Si cada dia he d’anar a treballar per alimentar-me i, a més, per gaudir d’alguns productes addicionals que m’ ofereix la vida ( em refereixo a producte en el sentit més ampli possible), la llibertat ve amb jo? O potser l’he de deixar a casa asseguda al sofà esperant-me?
La meua llibertat interior què fa mentre la llibertat interior de la meua cap d’estudis m’apunta perquè arrib deu minuts tard? Fer-se més interior que mai i no dir res? Sí, perquè, si no, hauria de deixar de ser d’interior, i ben segur que si sortís a fora li’n passaria alguna de dolenta. D’aquí ve la dita: som amo dels meus silencis i esclau de les meues paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada