dilluns, 25 de novembre del 2013

Mons interrogats



      La vida té tantes possibilitats i només en vivim una. Què hauria passat en el món si no hagessin assassinat J.F. Kenedy? I  si Paul MacCartney i John Lennon no s'hagessin conegut mai? I si Joan Gamper no hagués fundat el Barça? I si el pare de Walt Disney hagués estat eixorc? I si...? Evidentment, podríem seguir fins a l'infinit, fent-nos aquestes absurdes preguntes. O no tan absurdes? La vida és atzar, un cúmul de casualitats que que fan enfilar-se l'heura del temps cap a una o altra direcció. L'univers és un tauler d'escacs on milions i milions de potències juguen una partida eterna. Per què som com som i no d'una altra manera? Per què ens matem uns als altres? Per què l'amor esdevé sang vessada? Per què no hi ha pa per a tots els que coneixen les insaciables maneres de dir "fam"? Per què hi ha dones reclam i dones violades? Per què aquestes preguntes absurdes són com baules d'una cadena interminable, com grans d'arena d'un rellotge desbocat cap a un abisme temporal? 

    Què passaria si Catalunya fos un país independent? Hi ha molts endevinaires que sembla que tenen una resposta megalítica, inequívoca i apocalíptica. Per cert, què hauria passat si Franco "ese hombre" hagués caigut de dalt el cavall i hagués quedat paralític? I si  Raixoi hagués nascut a el Vendrell...?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada