Els artistes de la vida tenim una sola missió: badallar. D'avorriment i de gana. Quan ho fem d'avorriment és perquè l'espectacle que ens ofereixen és massa costós, massa elaborat, massa complicat, massa global. Estem avorrits de tant espectacle que no busca altra cosa que furgar, furgar, furgar i furgar. Li hauríem de posar una anella al morro, a l'espectacle-porc, perquè pari d'una vegada de remenar tanta merda.
Artistes de la vida: badalleu de pur avorriment, de pur estar fastiguejats per l'espectacle del porc global que furga i furga i ningú no tindrà mai els sants pebrots de posar-li una anella al morro. Avorriu-vos. És la vostra missió. Badalleu amb una boca tan gran que s'empassi tot el circ i. amb ell, tota sa avorrida representació, que s'empassi els trapezistes de la mentida, els domadors de l'estupidesa, els prestidigitadors de la badoqueria, la ingenuïtat i la bona fe dels ignorants. Badalleu sense escletxes, artistes de la vida. Que el vostre avorriment s'emporti tanta pallassada, tanta política de circ, tanta promesa caduca, tant espectacle avorridíssim, caduc i llastimós. Badalleu, també, de gana, artistes de la vida. Una insaciable gana de menjar les úniques i escadusseres menges païbles: la bellesa i la intel·ligència.
Només us demano una cosa: no us n'empatxeu, assaboriu-les amb art, artistes de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada