Un parell d’hores a la biblioteca remenant llibres. Un conte de Patríca Highsmith. que situa el lector en un cementiri on passen uns estranys fenòmens. Resulta que al costat del cementiri hi ha un hospital oncològic on fan certes investigacions sobre el càncer. Un dia, l’encarregat del petit cementiri descobreix unes estranyes excrescències que surten del terra, formes gairebé artístiques si ens ho mirem des d’un punt de vistà estètic.
En un moment donat, el narrador insinua que les cèl·lules cancerígenes no moren quan mor la persona afectada. Com que és un cementiri per a persones pobres, que gairebé moren soles o amb parents que fa molts anys que no es preocupen d’elles, són enterrades en condicions poc salubres, per dir-ho eufemísticament. Sense caixa, vaja.
Llavors, què passa si el càncer d’aquests pacients té vida pròpia? Per treure-hi dramatisme, l’autora presenta els esdeveniments de manera que resulten poc macabres, fàcilment entenedors i amb aquell punt d’humor. Fins i tot, quan les gents dels encontorns del cementiri s’assabenten del que està passant, s’hi despleguen una sèrie de personatges que donen a la història aquesta dimensió artística i humorística: hi ha el pintor que agafa els estris i va a prendre esbossos del natural d’aquelles estranyes criatures, sí, perquè hi ha qui hi veu formes antropomòrfiques en aquelles estranyes excrescències. I també hi ha el grup d’estudiants de medicina que organitzen una festa de disfresses en el propi cementiri amb la intenció d’estudiar de més a prop el fenomen. No cal dir que la disfressa que escullen la majoria d’aquells estudiants és la de fantasma.
Molt interessant. El llibre en qüestió es diu Catàstrofes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada