Avui és el primer dia de la resta de la meva vida

La poesia és la vertadera realitat absoluta. Heus aquí el nucli de la meva filosofia. Quant més poètic, més veritable.

                                                                  Novalis    
   

Cada u és forjador de la seva pròpia fortuna.

                                                                                Salusti

           

             Avui és el primer dia de la resta de la meva vida. Aquesta és una frase que no sé a qui atribuir però que fa molts anys que la tinc guardada en algun fitxer, calaix o prestatge. De tant en tant, li trec la pols, l’enllustro com s’enllustra un moble antic o la deixo sortir a fer un tomb, perquè estiri les cames i es tregui la son de les orelles. Les frases d’aquest tipus tenen cames, i son. I tant. I si no les treus a passejar podrien tornar-se, ertes, balbes i insensibles. O podrien adormir-se i no veure mai el moment d’obrir els ulls, saltar del catre i activar-se.

         A aquesta, per exemple, m’ha costat bastant deixondir-la: 

        -Avui és el primer dia de la resta de la meva vida, desperta’t!- li he cridat gairebé a un pam de l’orella. I,  ni moure’s. Quines penques! Llavors he anat a buscar-la al calaix de sastre de les frases i no hi havia clarícía, entre aquell flicot de sentències, màximes, refranys i frases fetes. Al final, l’he trobada en una lleixa, plena de pols i de cagades de mosca. L’he baixada i li he passat un pedaç.

    - Fas patxoca, em sembla que et posaré a la plana d’avui de la meva llibreta- he pensat. I,  dit i fet.