Schopenhauer diu que la música és la imatge del món. I crec que també deia, al fil d’això, que si el món deixés d’existir la música continuaria existint, sense necessitat de pentagrames, notes, ritmes i compassos. O sigui, que les nadales no són d’aquest món: existien abans, existeixen ara i existiran sempre, fins i tot quan el món no existeixi.
I aquell himne a l’alegria que cantàvem pels carrers de Ciutadella de Menorca la nit de Nadal ens emocionava tant perquè, a través d’aquesta música, fugíem de la realitat que ens feia la llei en aquells anys de dictadura franquista.
El consol del que és sublim. També és de Schopenhauer que “cada home és un miracle que només es produeix una vegada.” Jo hi afegiria que “cada dona és la imatge d’aquest miracle.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada