Ara m’he assegut sense pensar que m’asseia. El cos es veu que no pensa i, si el deixem, fa el que vol, més ben dit, fa el mateix que fa un sac de patates quan el deixem a terrra: posar-se a mercè de la força de la gravetat, que fa amb ell el que vol.
Amb el nostre cos deu passar el mateix, almenys ho penso així, encara que no sóc un expert en la matèria; no sóc especialista en ergonomia ni en cap altra disciplina que pugui aportar llum científica sobre el cas, em baso només en el sentit comú. I el sentit comú em diu que, en seure, ho he de fer pensant que sec, no com si tot jo fos un sac de moniatos que es deixa anar damunt una cadira. Quan m’assec, doncs, he de pensar, primer que m’assec, després on m’assec i, finalment, perquè m’assec; i així, quan tingui totes les dades, m’asseuré com una persona, com un ésser que pensa, i no com una senalla plena de còdols. D’això se’n diu seure amb la positura adequada, correcta, lògica.
Positura també es pot dir postura. Ara, si diem postura també ens podem referir a conceptes que difereixen depositura, com ara gestos, posats, manyagueries, que volen ésser graciosos, abellidors. Postura, també es pot referir a preu que el comprador ofereix per una cosa,especialment en un encant. Evidentment, una bona positura no es pot comprar en un encant, però, si s’hi pogués comprar, jo en donaria una elevada postura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada