Avui he corregit els darrers exàmens de l’institut. Tot arriba, en aquesta vida. Em pregunto quants en dec haver corregit des d’aquells anys al col·legi SIL fins aquests al Vall d’Arús. Millor no calcular-ho perquè podria donar-me un col·lapse.
Seguesc pensant que açò dels exàmens és un mal invent. El mateix penso de les lectures obligatòries, ara ja ho puc dir tranquil·lament. “És que si no hi hagués lectures obligatòries els alumnes no llegirien”. No ho veig clar. Així com no m’entra que els alumnes que no volen estudiar ho hagin de fer caigui qui caigui peti qui peti. Un mal sistema, aquest. Així l’informe Trepitja va com va. Un sistema que fa aigües per tot arreu, començant pels polítics adotzenats que se l’empesquen amb el punt de mira posat en interessos ideològics i reaccionaris i acabant pels dissortats subjectes passius que el reben sense ganes perquè no hi veuen objectius clars. Perquè tot ha canviat tant en tan poc temps que no hi ha altra manera d’engegar un bon sistema que no sigui responent també amb decisió i rapidesa a aquests canvis. Uns canvis que mai no poden anar de la mà d’una única ideologia, d’un pensament únic que té, a més, arrels profundes en el passat més ranci. No és això, companys, no és això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada