Aquests nois i noies amb els quals m’he fet una foto aquest matí són com llibres amb un gruix de pàgines no gaire important, en el sentit estrictament quantitatiu. Aquests llibres contenen històries que es troben tot just en el plantejament, en la presentació dels personatges i de les seves situacions i circumstàncies. Són personatges que s’aniran fent a dins de cada plana, que aniran forjant les seves vides a cop de paraules de tota mena, derivades o compostes, monosèmiques o, segons l’aire que bufi, variables polisèmiques, literals o figurades.
Són llengua, són ciència, són literatura i tecnologia. Ara estan fent-se un lloc en les seves vides prosaiques, en els seus capítols apuntalats per bastides, enredats en trames tal volta absurdes, tal volta incertes, però sempre apassionades. Són socials, són filosofia i biologia. I una química implacable els perfà sensacions, els mou mol·lècules, fonemes i gramàtiques. Són pura matemàtica. Són història, breu encara, i geografia. Una història i geografia encara amagades, narrativa i geològicament inacabades.
Són les alumnes i els alumnes de 2n de Batxillerat, amb els quals, aquest matí, m’he fet la foto de comiat. Un llibrot gruixut, una història que enceta el desenllaç al costat de quasi trenta llibres lleugers, joves, que a penes encaren el nus de l’existència. Bona sort, i llarga vida, llibres nous!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada