El pacient és a la taula
d'operacions. El dia 27S el van obrir en canal; un equip de
cirurgians el va observar amb deteniment i va fer el seu diagnòstic.
El problema és que els components d'aquest equip no es van posar
d'acord a l'hora de decidir com operar el pacient. I, el que és més
greu encara, alguns membres d'aquest equip a hores d'ara pensen que
no hi ha res a operar i, per tant, que s'ha de tornar a tancar el
tall, s'ha de cosir la partició i, quan el pacient desperti, dir-li
que ja està, que ja se'n pot anar a casa.
Evidentment, entre els membres
del grup de facultatius n'hi ha que no hi estan gens d'acord, n'hi ha
que no hi estan gaire d'acord, i n'hi ha d'altres que sí que hi
estan d'acord, però amb matisos, amb molts i diversos matisos.
És a dir, que en aquella
taula d'operacions hi ha un pacient adormit des del 27S que espera
que, ja que van decidir obrir-lo en canal per veure què hi passava a
dins seu, ara l'equip mèdic, o qui sigui, prengui les mesures
adients i doni una solució ràpida i efectiva al seu problema.
Problema que, per altra banda, per a ell és vital, de vida o mort.
Però, ai las, el pobre
pacient es troba en mans d'un equip de cirurgians que és molt
difícil, per no dir pràcticament impossible, que es posin d'acord
en el procediment a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada