No ens podeu deixar en l'estacada!

      Per què heu de parlar tant, si ja us ho heu dit tot? Açò s'assembla a aquella conversa telefònica entre dos (enamorats?) que cap dels dos vol ser el primer a penjar: va, penja tu; no, tu; tu; tu... I tot un país, esperant a veure qui penja primer. Per què no traieu ja l'arròs del foc, si s'està passant? Per què no xuteu ja el penal? A què treu cap allargar la màniga si ja no hi ha més braç? Què espereu, els de la CUP, trobar la pedra filosofal? Voleu fer una pitança assembleària amb el cadàver de MAS fent xup-xup dins la gran olla de la Integritat?

     Ara que estem a punt d'enfilar la sortida del fosc laberint hem de barallar-nos per veure qui porta la llanterna? Uix, que la no la dugui el Mas, que li put l'alè! Que l'aguantin uns altres qualssevol, encara que, en comptes de llanterna portin un misto! Quina gràcia, que els fareu, tots plegats, quan us vegin enfilar una sortida equivocada per culpa de tanta xerrameca i tantes ganes de filar prim!

      És que teniu una estratègia que se m'escapa, els partits independentistes? És possible. Potser ho teniu tot molt ben calculat, tot previst al milímetre; potser és que sabeu el que toca fer a cada moment, els passos a donar, les dreceres per on heu de tòrcer i els camins i carreteres que cal evitar. Si és així, enhorabona!, sou els mags de l'enjòlit, ja que ens teniu a tots en suspensió en l’aire, amb l’ànim en suspens i ancorats a mercè de les onades!

I si no és així, i el que passa realment és que esteu fent temps, simplement? Mira quina cosa més intel·ligent, mira quina estratègia de pa sucat amb oli! Fer temps! I si només estéssiu perdent temps per veure si la Moreneta il·lumina uns i la Cupeta Vermella inspira els altres?

     Si us plau, amics independentistes, poseu-vos d'acord aviat, doneu el llum a qui pertoca, encara que no us agradi a tots; ja vindrà l'hora -fora del fosc laberint- que l'hi podreu prendre! Ja sé que costa molt a vegades posar-se d'acord. Però ara no, no ens ho podem permetre, açò! No ens podeu deixar desemparats dins Espanya tres segles més, no ens podeu deixar en l'estacada!