El tema

     

     Estic a punt de complir els 22 anys i faig el servei militar al quarter d'artilleria de Es Mercadal, a Menorca. No llegim pràcticament cap diari, ni escoltem la ràdio ni, molt menys, mirem la televisió. No fa gaire hem anat a fer unes maniobres per disparar amb un canons antiaeris. Fotien uns pets espaordidors. Vaig veure un soldat rajar-li un filet de sang per una orella. No fa gaire em van arrestar a no sortir de cap de setmana a canostra, a Ciutadella, perquè en una guàrdia en què jo era el caporal responsable va desaparèixer una bala. Va ser per Pasqua, precisament. Ho dic perquè ma mare em va fer arribar, en una capsa de sabates, uns bunyols de pasqua boníssims. Fa uns mesos que, al CIR 14 de Palma, vaig jurar bandera, la bandera espanyola. M'agrada llegir Pablo Neruda i, de tant en tant, escriure qualque vers. En castellà, perquè, d'escriure en català encara no en sé.

    Falten tres anys perquè vagi a Barcelona a estudiar filologia. El que per ara escric són maldestres poemes d'amor i desamor. És a dir, de malfollat. Maldestres en tots els sentits. Encara no fa gaire que m'hi atrevesc, amb els versos; i, amb el sexe, tampoc no hi tenc gaire traça. Tot just fa dos mesos que vaig palpar els primers pits de dona. I fa uns quants anys que vaig llegir un llibre que van regalar-me el meu germà major i la seva nòvia. Es deia "El diario de Daniel". Una parida. Amb açò i qualque revista on sortien sueques despullades que em subministrava en Sastre, em vaig fer una idea aproximada del tema. Una idea que tenc més per mà que per altra cosa. Però, ja se sap, estem al 1975, en plena dictadura de Franco.

    D'aquí a unes hores, però, ens faran formar al pati del quarter. Ningú de la tropa no sabrà què passa. El tinent Pardo, el que em va castigar sense Pasqua per una puta bala perduda, ens donarà, compungit i tanmateix en un to marcial, la notícia:

   "Soldados, nuestro Caudillo, el Generalísimo Francisco Franco Bahamonde, ha muerto".

   Em fotrà molt no poder sortir de permís de cap de setmana, una altra vegada. Però em sembla que aquesta vegada haurà valgut la pena. A veure si, sense ell, millora el tema!