«Estigueu resolts a no servir més»

 Aquest que us domina tant no té més que dos ulls, no té més que dues mans, no té més que un cos, i no té ni una cosa més de les que posseeix l'últim home d'entre els infinits que habiten en les vostres ciutats. El que té de més sobre tots vosaltres són les prerrogatives que li heu atorgat perquè us destrueixi. D'on prendria tants ulls amb els quals us espia si vosaltres no els hi haguéssiu donat? Com té tantes mans per colpejar si no les pren de vosaltres? Els peus amb què trepitja les vostres ciutats, d'on els té si no és de vosaltres? Com ha obtingut algun poder sobre vosaltres, si no és per obra de vosaltres mateixos? Com gosaria perseguir-vos si no hagués estat ensenyat per vosaltres? Què us podria fer si vosaltres no fóssiu encobridors del lladre que us roba, còmplices de l'assassí que us mata i traïdors a vosaltres mateixos? Sembreu els vostres fruits a fi que ell en la vostra presència els devasti; mobleu i ocupeu les vostres cases per proveir les seves expedicions de robatori; crieu les vostres filles per tal que tingui en què saciar la seva luxúria; alimenteu els vostres fills a fi que ell se'ls emporti, per, en el millor dels casos, conduir-los a la matança en les seves guerres, o convertir-los en administradors de les seves cobdícies i executors de les seves venjances; us destrosseu dolorosament, a fi que ell pugui tractar-se delicadament en les seves diversions i rebolcar-se en bruts i dolents plaers; us debiliteu a fi de fer-lo més fort i rude i tenir-vos més curts de la brida. Feu tantes indignitats que les bèsties mateixes no aguantarien ni sofririen! Però podeu alliberar-vos si assageu no tan sols a llibertar-vos, sinó únicament a voler ser lliures. Estigueu resolts a no servir més i sereu lliures. No desitjo que el forceu, ni que el feu baixar del seu lloc; sinó únicament no sostenir-lo més; i el veureu com un gran colós al qual s'ha tret la base, i pel seu mateix pes s'ensorra i es trenca.

[Étienne de la Boétie (1530-1563), Discurs de la servitud voluntària (1547), traducció al castellà de José María Hernández-Ros, Tecnos, Madrid, 1986, i al català de Toni Taltavull]